En qüestió de dos mesos es donarà una “batalla global” contra tot el sistema tributari espanyol.

El bufet d'advocats internacional Amsterdam & Partners ha posat el focus sobre Hisenda i assegura que les primeres denúncies arribaran davant la justícia europea de manera imminent. Entre els arguments que indiquen per portar els tribunals al fisc són el sistema d'incentius dels inspectors d'Hisenda per practicar regularitzacions i que, si al final el contribuent acaba tenint la raó, no tornen. També, el mal ús de les dades privades que es fa de les persones i l'intercanvi d'informació sobre aquestes dades entre administracions i entitats, cosa que ja ha posat una queixa davant l'OCDE, així com amb la publicació de la llista negra de morosos.

El Govern planteja la modificació de la jubilació flexible per incentivar el retard voluntari de la jubilació

El Govern planteja la modificació de la jubilació flexible per incentivar el retard voluntari de la jubilació i proposa elevar la forquilla de la jornada parcial exigida. En termes generals, la proposta que ha traslladat el departament de la ministra Elma Saiz als agents socials a la mesa de negociació de Seguretat Social, planteja d'una banda un enduriment de la jornada parcial exigida per poder acollir-se a la jubilació a canvi, que passarà de ser d'entre el 25% i el 75% a entre el 40% i el 80% de la jornada, 20% en funció de les hores que es compleixin, addicional a la part de pensió que correspon compatibilitzar. A més, com a novetat, es podran accedir a aquesta modalitat de retir els treballadors autònoms. Com a novetat, la Seguretat Social planteja una incompatibilitat parcial de la jubilació flexible amb la nova jubilació demorada.

L'AEAT posa en marxa Cens Web, un servei d'ajuda per agilitzar les altes d'activitat dels emprenedors.

Aquesta iniciativa, prevista al Pla Estratègic de l'Agència 2024-2027, s'emmarca en la línia Right from the start de l'OCDE, que planteja la implementació de mesures per facilitar el compliment dels emprenedors des del mateix començament de la seva activitat. 'Censos Web' incorpora un cercador que permet seleccionar l'activitat juntament amb el codi. A més, ofereix avisos explicatius en determinats casos per facilitar que aquesta selecció sigui correcta.

Les liquidacions de l'impost de plusvàlua municipal són recurribles, fins i tot quan siguin fermes

Les liquidacions de l'impost de plusvàlua municipal són recurribles, fins i tot quan siguin fermes, sempre que el contribuent pugui demostrar que l'immoble no va augmentar de valor en l'operació. Es tracta d'una qüestió que podria afectar milers de contribuents, i que ha quedat així establerta per una sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Cantàbria de l'abril passat. La sentència correspon al cas d'un contribuent que va sol·licitar la devolució com a ingressos indeguts de l'IIVTNU que havia pagat per la transmissió d'un immoble el 2021. L'Ajuntament de Santander va denegar aquesta sol·licitud, al·legant que la liquidació de l'impost ja era ferma. Tot i això, el contribuent va recórrer la decisió, aportant les escriptures de l'herència i els documents de la compravenda que acreditaven que, lluny d'haver-se incrementat, el valor de l'immoble havia caigut.

La Fiscalia del Suprem rebutja la possibilitat d'una indemnització per acomiadament superior a la taxada.

El 16 de juliol el Suprem es pronunciarà sobre si les indemnitzacions addicionals per acomiadament improcedent, superiors al màxim que estableix l'ET, tenen cabuda amb les regles de joc espanyoles. L'informe de la Fiscalia del Suprem fa referència a la doctrina fixada pel TS: “Tal doctrina l'ha assegut a la STS del Ple, de 19-12-2024 rebutjant així la possibilitat que, per la via de l'article 10 del Conveni 158 de l'OIT, es pugui fixar una indemnització per acomiadament”. Matisa i subratlla que aquesta possibilitat està tancada “tret de casos excepcionals on concorrin altres elements que justifiquin una indemnització addicional per danys i perjudicis (ex. vulneració de drets fonamentals, discriminació, etc.), que anirien per una altra via legal i no com a complement a la indemnització per improcedència”.

El nou impost mínim del 15% complementari a l'impost de societats s'haurà d'abonar entre l'1 i el 25 de juliol del 2026.

El Ministeri d'Hisenda ha sotmès a audiència pública fins al 24 de juny l'Ordre que aprova el model per pagar el tribut, que fixa el mode de presentació (per via electrònica) i els terminis. Aquesta Ordre ministerial aprova tres models; el 240 perquè les companyies informin Hisenda quina entitat del grup serà l'encarregada de presentar la declaració informativa de l'impost; el model 241 per ja sí, presentar aquesta declaració informativa; i el 242 per a l'autoliquidació del gravamen. Un cop passat aquest primer any, els terminis canvien per a la resta dexercicis.

Els contractes de substitució per maternitat es redueixen.

El 2024 es van signar un 60% menys de contractes de substitució per raons de conciliació que un any abans, 38.176 davant 94.244. Els canvis introduïts al RD-llei 1/2023 han derivat que les empreses usin molt menys els contractes bonificats. El Consell Econòmic i Social qüestiona que la nova regulació exclogui de l'incentiu a substitució, s'enfronti a dificultats d'accés a l'ocupació per qualsevol altre motiu diferent que creuen que altrament poden ser un obstacle a l'hora d'intentar beneficiar col·lectius que es veuen molt afectats per la desocupació.

El temps invertit a tornar a casa després de la visita al darrer client no es considera temps de treball.

El temps invertit a tornar a casa després de la visita a l'últim client no es considera temps de treball, segons el Tribunal Suprem. Aquesta ha de ser la regla general, llevat que ho hagin pactat així els treballadors amb l'ocupador o es compleixin certs requisits excepcionals, taxats per la justícia europea.L'admissió com a temps de treball del trajecte inicial “no és determinant per concloure que, també ho és l'invertit per desplaçar-se des de l'últim client al seu domicili en finalitzar la jornada”, ja que “no consten acreditats elements fàctics que determinin en quines condicions presten els seus serveis en anar i en tornar de la seva feina” i, alhora, no s'acrediten “raons excepcionals” que justifiquin l'alteració de la regla general.