En octubre se crearon 11.665 sociedades mercantiles, un 9,0% más que en el mismo mes de 2024. El capital suscrito para su constitución registró un incremento anual del 5,3%. Por otro lado, ampliaron capital 2.437 sociedades. El número de sociedades mercantiles disueltas descendió un 1,9% en tasa anual. El 81,7% de ellas lo hicieron voluntariamente. El 19,0% de las sociedades mercantiles creadas en octubre correspondió a Inmobiliarias, financieras y seguros y el 15,9% al Comercio. En cuanto a las sociedades disueltas, el 19,8% pertenecía al Comercio y el 15,9% a la Construcción. Illes Balears, Canarias y País Vasco presentaron los mayores aumentos anuales en el número de sociedades mercantiles creadas en octubre. Por su parte, Comunidad Foral de Navarra, Extremadura y Aragón registraron los descensos más acusados.

L'alt tribunal fixa que les multes d'Hisenda seran nul·les de ple dret si el fisc ignora les proves presentades per l'afectat i no "justifica ni en motiva el rebuig". La Cort, en una sentència del 24 de novembre, estableix que quan l'AEAT imposa una sanció sense escoltar les proves de descàrrec proposades pel contribuent "vulnera el dret fonamental a utilitzar mitjans de prova pertinents per a la defensa i, en relació amb aquest dret, a la presumpció d'innocència". En cas que Hisenda rebutgi les proves, ho ha de motivar, i acreditar que la seva pràctica no alteraria el resultat final.

La sentència estableix que, quan les mercaderies s'introdueixen en un dipòsit duaner i posteriorment són despatxades, el moment clau per determinar-ne el valor en duana és el de la seva inclusió en aquest dipòsit. Per tant, el valor de transacció que cal utilitzar és el de la “primera transmissió”, la venda que va motivar la seva entrada al territori duaner de la Unió. Aquesta interpretació, basada en els articles 29 i 112 del Codi Duaner Comunitari, aporta una seguretat jurídica fonamental per a les empreses que utilitzen els dipòsits duaners com a centres estratègics de distribució. Els permet calcular els seus costos aranzelaris amb antelació, basant-se en el preu de compra original, sense que vendes intermèdies dins del magatzem alterin la base imposable. La decisió no és només un dictamen tècnic, sinó una guia estratègica per a qualsevol empresa que operi a la cadena de subministrament internacional de la UE.

La seva Sala Social va emetre fa unes setmanes una sentència en què es dirimia si aquest temps de menjar és part de la jornada de treball o no. Tot depèn, resumeix l'Alt Tribunal, si durant aquest temps l'empleat està disponible. El Suprem especifica que "si es garanteix la desconnexió total de les persones que presten serveis per a l'empresa durant l'hora d'interrupció del seu treball per menjar aquest període de cap manera pot ser considerat com a temps a disposició", però que en el cas que es garanteixi el descans del treballador, aquest temps no és considerat jornada de treball.