La UE publica las normas de aplicación del derecho de aduana temporal de 3 euros sobre sobre las ventas a distancia de bienes importados en un envío cuyo valor intrínseco no supere los 150 EUR. El 8 de junio de 2026, se ha publicado en el DOUE el Reglamento de Ejecución (UE) 2026/1200. A la luz de la supresión de la franquicia de derechos de aduana (envíos de valor intrínseco igual o inferior a 150 euros) y de la introducción del derecho de aduana temporal de 3 EUR mediante el Reglamento (UE) 2026/382 del Consejo, es necesario modificar ahora varios artículos del Reglamento de Ejecución (UE) 2015/2447 a fin de prever el uso de garantías globales para el despacho a libre práctica de mercancías suministradas en una venta a distancia en el marco del régimen especial establecido en el título XII, capítulo 6, sección 4, de la Directiva 2006/112/CE (4) del Consejo para su importación desde terceros países o terceros territorios en el territorio aduanero de la Unión por una persona autorizada a utilizar dicho régimen especial y para mercancías en envíos postales.

La sentència exigeix ​​que l‟empresa hagi de complir amb la seva obligació d'aclarir i desglossar tots els conceptes salarials variables, endarreriments i incidències, amb els requisits de claredat i transparència que es dedueixen de l‟art. 29.1 par.3r de l'Estatut dels Treballadors i de l'Ordre de 27/12/1994 que regeixen en aquesta matèria. Aclareix que la qüestió no és la manca de conceptes salarials a la nòmina, sinó la manca d'informació que permeti comprendre com es calculen determinats imports i poder verificar-ne la correcció. És insuficient que la nòmina es limiti a enumerar conceptes i quanties

El TS fixa els criteris generals sobre la nova configuració del recurs de cassació després de la reforma introduïda per la LO 1/2025. L'alt Tribunal estableix que a més d'identificar adequadament el nucli de contradicció i la sentència de contrast, la part recurrent ha de justificar que l'assumpte presenta interès casacional objectiu, bé perquè hi concorren circumstàncies que aconsellin un nou pronunciament de la Sala, bé perquè la qüestió tingui transcendència o projecció significativa, o bé perquè el debat sigui rellevant per a la formació, la consolidació o l'acomodació de la jurisprudència

El TSJ de Cantàbria recorda que aquest tipus de dietes tenen com a objectiu compensar les despeses en menjar i desplaçaments que els empleats realitzen per al desenvolupament de la seva activitat laboral, motiu pel qual, amb caràcter general, estan exemptes de tributació a l'IRPF. Tot i això, el tribunal matisa que quan aquestes quantitats s'abonen tots els mesos pel mateix import, deixen de complir la seva funció compensatòria. En no respondre a despeses variables o puntuals, perden la naturalesa de dieta i passen a considerar-se una part més del salari, cosa que implica la seva subjecció a l'IRPF.