Solo hay un inconveniente. Si no encontramos una forma de controlarlo, la guerra jurídica impulsada por la IA resultará abrumadoramente cara, y todos pagaremos el precio por ello. Dentro de un par de años, no serán solo los tribunales laborales los que se vean desbordados. Los juzgados de menor cuantía, en particular, se verán saturados de demandantes asistidos por IA que presentarán demandas por responsabilidad por productos defectuosos, ventas abusivas o cualquier otra disposición legislativa poco conocida que pueda ser objeto de acción judicial. Al fin y al cabo, es tan fácil que más vale probar suerte. El problema es que esto se va a convertir en un gran reto para la economía.

Els professionals del sector legal i immobiliari han detectat un augment de les consultes d'inquilins que volen saber fins on arriba el dret a gaudir d'un habitatge climatitzat i si poden reclamar millores davant d'episodis de calor extrema. La resposta, de moment, és clara: la llei no obliga el propietari a instal·lar aire condicionat. "És important distingir entre habitabilitat i confort". La qüestió es pot complicar quan la calor està relacionada amb les característiques del mateix edifici. Un habitatge amb un aïllament tèrmic deficient podria generar responsabilitats per a l'arrendador si es demostra que les condicions n'impedeixen l'ús normal. "Llavors es tractaria d'una deficiència rellevant, però caldria analitzar cas per cas. El mal aïllament per si mateix no implica una infracció legal si no compromet la salubritat o la seguretat”, aclareix la lletrada.

Hisenda està facultada per comprovar quotes d'IVA pendents de compensació generades en períodes prescrits si s'apliquen en exercicis posteriors que romanen oberts a la regularització, segons estableix el Tribunal Suprem. El ponent determina que la potestat per comprovar i investigar de l'Administració és autònoma respecte al dret a liquidar, per la qual cosa Hisenda pot examinar plenament els saldos d'IVA generats en exercicis prescrits quan es pretenguin compensar en períodes actius. Després de la reforma de la Llei 34/2015, la Inspecció pot verificar l'origen i la procedència d'aquests saldos a efectes de liquidar els períodes posteriors no prescrits, sense que la prescripció de l'any d'origen de les quotes sigui un obstacle per a aquesta comprovació.

És nul·la la clàusula d'un sistema de retribució variable que permet excloure del càlcul del bonus de la retribució variable la totalitat del comercialitzat pel treballador quan es detecten determinades incidències a la seva activitat, segons estableix l'Audiència Nacional. El ponent dictamina que aquest mecanisme constitueix una multa d'haver-hi, prohibida per l'art. 58.3 ET, en privar l'empleat d'una retribució variable ja meritada com a conseqüència d'un incompliment laboral eventual. La sentència declara que la mesura excedeix l'àmbit retributiu i introdueix un règim disciplinari objectiu, establert unilateralment per l'empresa, al marge de la negociació col·lectiva i sense atendre el requisit de culpabilitat propi del dret sancionador laboral. Per contra, la Sala considera ajustada a dret una clàusula que minora l'incentiu per la cancel·lació de productes comercialitzats en exercicis anteriors.